Caza de subsistencia con munición de plomo en los bosques lluviosos tropicales globales y riesgo para la salud de los pueblos indígenas (IndiLead) (Ministerio de Ciencia e Innovación, 2023-2026).
Resum
El plom (Pb), una neurotoxina acumulativa, és el metall tòxic més estès al món. L’exposició crònica al plom, fins i tot a nivells baixos, s’associa a un risc elevat de malalties cardiovasculars i renals cròniques en adults i d’alteracions del desenvolupament neurològic i del posterior desenvolupament cognitiu i conductual en el fetus i els infants petits. Durant anys, la gasolina amb plom va ser la principal font d’exposició humana al Pb. No obstant això, en l’ actualitat, la font més important d’ alliberament de Pb al sòl a nivell mundial és l’ús de munició amb plom. Hi ha proves aclaparadores que l’abocament de bales de plom i perdigons d’escopeta en el medi ambient planteja riscos significatius d’exposició al plom per a la fauna silvestre als països industrialitzats (en particular, aus aquàtiques, rapinyaires i aus carronyaires).
Les millors proves científiques disponibles també demostren que l’abocament de munició amb plom en el medi ambient planteja riscos significatius d’exposició elevada al plom per als caçadors i els consumidors de carn de caça als països industrialitzats. Els fragments de munició amb plom es retenen i s’ingereixen fàcilment juntament amb la carn de caça preparada per al consum humà. S’han detectat concentracions elevades de plom en sang en éssers humans que consumeixen habitualment carn de caça a Europa i Nord-amèrica, i s’ha reconegut que el plom alimentari procedent de la munició gastada és la principal via d’exposició humana al plom que queda en aquests països. Tanmateix, es creu que els greus riscos per a la salut i el medi ambient de la munició amb plom se circumscriuen als països industrialitzats, on els perdigons de plom s’han utilitzat àmpliament des de principis del segle XV.
La introducció de les armes de foc i la munició de plom a l’Amazònia i els tròpics globals no va tenir lloc fins a principis del segle XX i l’ús diari d’ escopetes per a la caça de subsistència no es va generalitzar fins a l’última dècada del segle XX a causa del seu cost prohibitiu per als indígenes. No obstant això, el nostre equip d’investigació ha demostrat recentment (i per primera vegada) que la munició basada en plom també ha donat lloc a alts nivells tissulars de Pb en espècies de caça silvestre en zones remotes de l’Amazònia peruana (Cartró-Sabaté et al. 2019, Orta-Martínez et al 2021) i Camerun (Orta-Martínez et al presentats). Atès que la caça de subsistència representa una de les principals fonts d’ingesta de proteïnes per a les comunitats rurals i indígenes de les selves tropicals del món, inclosa l’Amazònia i més enllà, la nostra hipòtesi és que els nivells de plom en sang (BLL) poden ser elevats a les comunitats de caçadors indígenes de les selves tropicals del món (Hipòtesi 1 – H1) i, que la munició amb plom pot ser la principal font d’exposició al plom per a aquestes poblacions ja vulnerables i marginades (Hipòtesi 2 – H2), la qual cosa planteja riscos significatius per a la salut de les poblacions humanes de les selves tropicals mundials que depenen de la caça de subsistència per a la seva ingesta diària de proteïnes.
INDILEAD proporcionarà resultats mediambientals i epidemiològics destacats i sòlids sobre els riscos que suposa per a la salut humana la munició amb plom per a les comunitats de caçadors de subsistència de les selves tropicals de Perú, Camerun i Indonèsia. INDILEAD analitzarà el BLL en mostres de sang humana de comunitats indígenes dels boscos tropicals de Camerun (indígenes baka), Perú (indígenes jagua de la conca del riu Yavarí) i Indonèsia (indígenes punan-tubu). Per avaluar les fonts de Pb i les vies d’exposició, també s’analitzaran els isòtops de Pb d’aquests conjunts de mostres de sang.